La resposta en molts casos no és tant simple com un SI o un NO.
Miraré d’explicar-t’ho a partir del meu cas. Avui dia, jo no puc afirmar que sigui celíaca. El que sí que puc afirmar és que soc sensible al gluten.
Potser hauràs llegit al meu web o en el primer article del blog quina és la meva història personal en termes de salut. Per resumir-ho breument, des de l’adolescència i fins aproximadament els 36 anys, patia sovint de mal de cap, migranya, regles molt doloroses, falta de ferro, cansament, al·lèrgies, picor a la pell, contractures musculars, una mica de gasos, una mica d’irregularitat per anar al lavabo… En cap cas, res important, pero sí bastant molest pel meu dia a dia i qualitat de vida.
Va ser cap als 36 anys que un dia vaig començar a tenir diarrees importants de causa desconeguda que no paraven i que van durar més de 15 dies seguits. Arran d’aquest episodi, em van estudiar si era celíaca.
Els principals factors a valorar per la celiaquia són: la simptomatologia, la presència d’anticossos contra el gluten en sang, la predisposició genètica i la biòpsia intestinal.
Brenda Ballell
Faig un incís per explicar-te que existeix una guia de consens sobre la malaltia celíaca a Catalunya, realitzada per experts sanitaris, que ha de servir per a diagnosticar si una persona és celíaca o no ho és. Els principals factors a valorar són: la simptomatologia, la presència d’anticossos contra el gluten en sang, la predisposició genètica i la biòpsia intestinal. Si com a mínim tres d’aquests quatre factors són positius, tindràs el diagnòstic de celíac/a. I encara que et pugui semblar incomprensible, des del meu punt de vista, si no et trobes bé i tens aquest diagnòstic, ets un afortunat/da perquè ja saps què has de fer per recuperar la teva salut. El problema és quan et trobes malament i les proves no són concloents. Aquest va ser el meu cas.
Jo tenia simptomatologia relacionada amb la malaltia celiaquia, genètica positiva (HLA DQ2 predisposant), anticossos en sang negatius i biòpsia intestinal tipus 1 en l’escala de Marsh. Segons els criteris d’aquell moment, el digestòleg em va dir literalment que encara no era celíaca perquè no tenia prou afectació intestinal (tipus 1). Em calia un resultat de la biòpsia tipus 2 per ser celíaca.
Em podria haver alegrat per no ser celíaca i poder continuar menjant normalment la pasta, les pizzes, les galetes, el pa, etc. que tant m’agradaven. Però em vaig preguntar:
Així doncs, segueixo menjant gluten normalment i, d’aquí a sis mesos o dos anys, torno al digestòleg amb l’intestí més destrossat? És a dir, amb un tipus 2 o més? Si ho feia així, volia dir que llavors m’hauria de penjar l’etiqueta de celíaca i no tornar a menjar gluten mai més, i la recuperació segurament seria més lenta.
Amb això, el que vull dir és que el diagnòstic de celiaquia quan és clar és perfecte, perquè no admet dubtes. Però, en molts casos, el diagnòstic no és clar perquè les proves no són concloents ni definitives. Segur que hi ha molts més factors a tenir en compte, que avui dia, encara no es coneixen.
Per aquest motiu, s’ha descrit la sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) i no és res més que el calaix de sastre de totes aquelles persones a qui els fa mal el gluten, però no tenen un diagnòstic de celiaquia d’acord amb els protocols establerts.
Actualment, per saber si tens SGNC, cal descartar primer la celiaquia i l’al·lèrgia al blat i llavors valorar si millores quan retires completament el gluten de la dieta durant un període de 4-6 mesos, i si empitjores, quan el reintrodueixes. També podem fer proves d’intolerància alimentària (anticossos de tipus IgG) en sang o analitzant anticossos contra el gluten en femta.
La sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) no és res més que el calaix de sastre de totes aquelles persones a qui els fa mal el gluten, però no tenen un diagnòstic de celiaquia.
Brenda Ballell
La meva decisió va ser deixar de menjar gluten per tal que el meu sistema digestiu es desinflamés i regenerés, i ho vaig fer molt bé durant un any. Al llarg del qual, la meva salut va canviar espectacularment. A partir d’aquell moment i fins avui, em permeto alguna petita concessió de tant en tant, bàsicament si vaig a un restaurant i em ve de gust menjar alguna cosa que sé que m’encantarà. D’aquesta manera, amb poca quantitat i de manera esporàdica, la meva salut intestinal i general no es veu afectada. Sí que ho seria si en mengés de manera recurrent. Tampoc cal que vigili amb les traces.
Finalment sobre el gluten, dir-te que és una simple proteïna, que nutricionalment no ens aporta més que qualsevol altra proteïna que puguem trobar en els ous, la carn, el peix, les llegums, etc. Si ets celíac, no en mengis gens, perquè pateixes una malaltia autoimmune crònica desencadenada per aquesta substància. Ara bé, si estàs en el calaix de sastre de la SGNC (és a dir, has comprovat que menjant sense gluten et trobes molt millor), sisplau, no et castiguis menjant-ne. Canvia els teus hàbits i regala’t concessions de tant en tant, quan et vingui de gust. Sobretot, aprèn a escoltar el que et diu el teu cos.
Canvia els teus hàbits i regala’t concessions de tant en tant, quan et vingui de gust. Sobretot, aprèn a escoltar el que et diu el teu cos.
Brenda Ballell
I si em dius que el gluten està a tot arreu, et diré que tens raó si la teva alimentació es basa en cereals i aliments processats. Perquè, i ho dic en majúscules, NI LA FRUITA, NI LA VERDURA, NI LES LLEGUMS, NI ALGUNS CEREALS, NI LES LLAVORS, NI LA CARN, NI EL PEIX, NI ELS OUS, NI ELS LÀCTICS contenen gluten. Només alguns cerealsen contenen, i evidentment, la majoria d’aliments processats.
